Integració curricular de les TIC

Un dels darrers  temes que hem estat treballant a classe és el de LA INTEGRACIÓ CURRICULAR DE LES NOVES TECNOLOGIES.  

Hem tractar una miqueta la història per la qual ha passat la integració de les TIC tant dins l’àmbit social com dins l’àmbit educatiu fins arribar a l’actualitat, en què es compten amb diferents plans autonòmics (a les Illes Balears: projecte xarxipèlag) per a introduir  les TIC en la pràctica educativa amb l’objectiu de facilitat el seu accés i donar als alumnes la capacitació necessària per a fer-les servir com a eina d’aprenentatge i de treball.

Per aconseguir tot això, es fa necessària la COL·LABORACIÓ I COOPERACIÓ DELS AGENTS compromesos en el procés educatiu: mestres, alumnes, pares i comunitat.

Arran d’aquí, a classe vàrem desenvolupar un ROL PLAYING en què, per grups, adoptàrem diferents rols enfront la integració de les TIC als centres educatius. D’aquesta manera, hi va haver el grup de mestres, el grup de polítics i nosaltres, el grup que adopta el rol d’equip educatiu.

Tant el grup de mestres com el grup de l’equip directiu presentàrem opinions bastant semblants. En el nostre cas vàrem haver de donar resposta a:

• Quins són els objectius que voleu que el centre assoleixi?
• Com donaríeu respostes a les demandes dels mestres?
• Como ho planificaríeu, organitzaríeu per tal que no es veiés o no fins una acció aïllada d’un centre?
• Quins tipus de recursos necessitaríeu?
• Com organitzaríeu el centre per a donar resposta a les necessitats plantejades?
• Què demanaríeu als mestres?
• Què demanaríeu al govern

Pensant una miqueta en què nosaltres som els que d’alguna manera impulsem actuacions globals pel centre, tot i comptant amb l’opinió dels mestres en tot moment, considerem important com a equip directiu de centre promoure un projecte encaminat a la integració de les TIC en les aules, però volem fer-ho de tal manera que els mestres s’hi sentin implicats, que en formen part i que en cap moments els hi ho volem imposar, sinó que volem que percebin els avantatges que aquests ofereixen i crear la motivació perquè les vagin introduint a l’aula.

Per a fer-ho, convocaríem una reunió de claustre on el protagonista seria un dels mestres del centre que sí té coneixement de noves tecnologies i les aplica dins la dinàmica del centre.

Per tant, enlloc de ser l’equip qui proposa el projecte, ho fa un mestre, una persona que es troba en el seu mateix nivell i que es troba amb les mateixes oportunitats i dificultats que la resta de mestres. Ell mostraria a més les seves experiències i aniria proposant una sèrie d’activitats per a ser aplicades dins l’aula de forma voluntària.

A nivell d’organització el mestre es convertiria en un agent impulsor de la introducció de les TIC i hauria de dedicar dues hores d’exclusiva per tutoritzar als mestres. A més es comptaria amb cursos de formació. Tot dins l’horari lectiu.

Partim de la idea que les escoles d’infantil encara no comptem amb molts recursos tecnològics. Podríem dir que disposem d’un ordinador per aula i d’un canó de projecció per a tot el centre. Per tant, una de les primeres coses que necessitaríem seria recursos digitals. Hauríem de crear una aula d’informàtica així com incloure almenys una pissarra digital al centre.

També necessitaríem una persona que s’encarregués de la coordinació d’aquesta integració, que en aquest cas seria, inicialment, la persona que ho ha promogut i que en té coneixements, tot i comptant amb el suport de l’equip directiu.

I, finalment, hauríem de comptar, una miqueta més endavant, quan els mestres ja vagin integrant per iniciativa pròpia les TIC a l’aula, amb la col·laboració de les famílies per tal d’implicar-les en el projecte i demanar la seva col·laboració emprant les Tic, per exemple, com a eina de comunicació i intercanvi a través d’un bloc.

En el moment en què vàrem parlar els polítics, moltes de les coses que ens havíem proposat varen caure pel terra, ja que demanaven la formació fora de l’horari lectiu així com la dotació d’un suport digital concret i la concreció d’uns objectius molt diferents als que realment es podem aplicar dins les aules.

A partir d’aquí, és com les mestres, apliquen les directrius finals a les seves aules. A partir dels recursos de què es disposen han de complir amb els objectius curriculars proposats, que els podrem trobar a una de les entrades ja fetes en aquest bloc.

Llavors, jo em plantejo realment, quina relació hi acaba havent entre el que es considera obligatori complir i el que realment es fa a les aules? Com aplica cada mestra les noves tecnologies dins la dinàmica d’aula?

M’agrada molt la reflexió que fan Asorey i Gil (El placer de usar las TIC en el aula de Infantil) quan comenten que actualment els centres estan integrant les TIC a les aules d’educació infantil, la qual cosa implica no només inversió de temps i esforç per part de les mestres, ja que han de crear el material, sinó que també inclou una part de formació important. Però realment tota aquesta feina  afavoreix que les TIC compleixin la seva finalitat motivadora i millorin la qualitat de l’aprenentatge?

A mi em dóna la sensació que molts d’aquests canvis s’estan aplicant per llei sense aturar-se en reflexió el perquè ens poden servir, com els puc introduir de forma innovadorsa per a millorar la meva pràctica educativa.

Com hem de complir amb la nostra tasca d’adequació als canvis socials, a la de ajudar a adquirir les habilitats necessàries als infants per a emprar les TIC i a més ajudar a adquirir la competència digital als pares com a aliats que ens poden ajudar a desenvolupar l’ús racions de les TIC per parts dels infants, quan realment ni els mestres tenen clar què i com ho han de fer?

Per tant, es fa necessària primer la formació del professorat, disposar dels recursos necessaris, de comptar amb el suport de l’equip educatiu i de l’administració i, finalment i sobretot la creació d’un projecte institucional, un projecte de centre així com una programació d’aula que tingui clar quins objectius treballar quant a les TIC i amb els quals tothom s’hi vegi implicat.

I una qüestió molt important que va abans que tot això és la necessària col·laboració i cooperació entre tots els àmbits destinats a l’educació. No pot ser que cadascú digui coses diferents i als darrers que es tenen en compte és als mestres que són qui realment es troben dins les aules. És una mica estrany que menys contacte té amb els infants és qui posa les lleis, mentre que els que ens trobem més aprop no podem decidir res, només la manera com complir els objectius marcats pels de dalt.

Un vídeo que hem vist recentment a l’assignatura de família i escola ens parla d’aquest tema, de la necessitat d’ENGRANATGE pel bon funcionament del sistema educatiu.

Us deix l’enllaç per si resulta d’interès: