diumenge, 23 de desembre de 2012

Elaborant un recurs multimèdia

Després de treballar amb l’audacity ens hem posat a tota pastilla amb el power point. Al llarg de diferents sessions pràctiques a partir del conte de Calliou hem anat experimentant les seves possibilitats com a recurs didàctic.

Fa molts anys que utilitzo el power point per a fer diferents treballs i encara desconeixia moltes de les possibilitats que té, sobretot mai havia pensat en utilitzar-lo com mitjà d’aprenentatge dins l’aula. I la veritat és que pot resultar molt pràctic perquè tot i disposar de molts efecte i elements, realment amb molt poques accions i enllaços es pot crear un material complert i continua per a l’infant.
L’únic inconvenient que li veig són les limitacions quant a les actuacions que l’infant pot fer amb el recurs, només pot clicar a sobre dels elements que nosaltres li proposem, no permet que l’infant pugui escriure a sobre, ni arrossegar elements, la qual cosa limita bastant les activitats que es poden crear per part de la mestra, ja que resulta interessant que el recurs escollit no faci enllaços externs al mateix, tot i que cadascú pot fer-ne l’ús que consideri convenient.
Tot i les limitacions comentades, és un recurs multimèdia més que pot resultar útil com a complement d’un projecte a la vegada que es pot enriquir si es complementa amb tota la resta de recursos que es poden crear a través de la xarxa.

Posant en pràctiques els coneixements que hem anat adquirint: el domini dl gimp, de l’audacity i el funcionament del power point, na Nuri ens proposa com a treball principal de l’assignatura la creació  d’un recurs multimèdia per a l’aula per tal d’aprendre a emprar aquestes noves tecnologies com a recurs educatiu.

Cap a aquesta fita, per grups (el meu està compost per n’Ana, na Natàlia i na Maialeb) hem anat passant per les diferents fases de creació d’un recurs. Actualment ja tenim tota la part de disseny elaborada: hem escollit els continguts, els destinataris, els objectius a assolir, el temps que tenim per a fer-ho i hem crear el guió multimèdia.

El nostre recurs s’anomena: LA MÀGIA DE LES LLETRES i a hores d’ara ja hem començat la seva implementació a partir de la creació d’un conte interactiu i alguna cosa més...
Està resultant una experiència molt enriquidora a la vegada que divertida i entretinguda per aquell qui la crea. Ara veurem com queda el resultat i si, quan l’apliquem, es compleix tot allò previst!

dijous, 13 de desembre de 2012

Les TIC com a eina de comunicació família i escola

A entrades anteriors ja ha s’ha mencionat la importància de la relació família i escola com a necessària per al correcte desenvolupament de l’infant i per a la creació d’un camí educatiu comú.
Ara, s’aprofundeix més en la necessitat de la col·laboració i la participació de les famílies amb l’objectiu que aquestes siguin aliades nostres per tal de potenciar a casa la feina que es fa a l’escola amb les noves tecnologies, sobretot que desenvolupin el paper que aquestes tenen per a ajudar al seu fill/a a emprar les TIC de forma crítica i racional.
Per aconseguir això, la mestra com a professional té l’obligació de donar les primeres passes per a aquest apropament a partir del desenvolupar d’un pla d’actuació TIC vers les famílies determinat per 5 fases, explicades per Pere Marquès.
Amb això es pretén que les famílies vagin adquirint criteri per a ensenyar a navegar al seu fill amb sentit crític, a aprofitar l’oci familiar per tal de potenciar els aspectes positius dels videojocs i de la web així com ajudin a desenvolupar habilitats socials emprant les xarxes socials.
Per a tractar aquest tema, a classe vàrem fer un debat posant-nos en la pell de mestre i pensar i reflexionar sobre com volem utilitzar les TIC per afavorir i facilitar la comunicació dins el centre i entre aquest i els pares.

  ·         Quines necessitats comunicatives teniu?
o   Què voleu comunicar als pares? En una escola les situacions comunicatives
que es poden establir amb les famílies són molt diverses i per motius molt diferents. Ja ens pot interessar parlar de les necessitats concretes de cada infant, d’intentar establir un debat sobre temes educatius en què mestra i pares intercanvies punts de vista, sensacions, pensaments...amb l’objectiu d’obtenir un enriquiment mutu i aprendre de forma conjunta; o bé per qüestions més administratives i organitzatives relacionades amb acordar la data d’una reunió, per establir un llistat de les persones que participaran en una determinada activitat, un altra llistat per a saber els materials que necessitem i les famílies ens poden ajudar a recollir, recordatoris per qualsevol aspecte que es dugui a terme al centre o dins el seu context proper, etc.
En aquest cas, així com en els altres que explicaré les TIC es poden emprar com a mitjans de comunicació en sí mateixos (un bloc, per exemple) o com a recurs que dóna suport a un intercanvi verbal, cara a cara (projector per a mostrar una presentació de power point, una càmera digital per a demostrar què ha fet l’infant aquell dia, etc).
 
o   Què voleu comunicar als altres mestres? En el cas dels mestres, o bé ens
comuniquem de manera formal o informal, depenent del tema que s’ha de tractar i de les persones que hi intervinguin.
Entre els mestres del mateix centre, podem voler acordar dates generals per a entregar informes, per acordar reunions, debatre temes d’interès educatiu general, contestar enquestes, prendre decisions a nivell de centre, per a establir uns criteris de centre comuns, reflexionats i pactats, per decidir l’organització del calendari de vacances, etc.
Després també hi pot haver comunicació entre mestres d’un mateix cicle, en què pot interessar des de la programació d’aula fins a intercanviar opinions sobre el dia a dia per tal comentar alguns aspectes tant positius com d’altres que poden resultar neguitosos.
I a més a més, hi ha els intercanvis informals entre mestres.
>        Per a comunicar-nos podríem servir: El correu electrònic i per a crear i intercanviar informació i documentació utilitzaríem el google docs. I per temes més informals es podria utilitzar el Facebook mitjançant els grups privats.
o   Què voleu comunica a l’equip directiu?
A l’equip directiu també es podrien aplicar els aspectes comentats a l’apartat de mestres, tot i que potser es podrien afegir el fet d’establir relació mestres- equip directiu per tal d’intercanviar opinions referents a les condicions del centre; a comentar els recursos personals, materials i funcionals de què disposem, veure com els gestionem i considerar si són suficients i no; fer propostes de cursos, de formació, d’actuacions generals a nivell de centre per a crear una escola acollidora, oberta a la societat, que transmet la seva visió pedagògica, etc.
>        Per a comunicar-nos, podríem fer servir: el correu electrònic, el google docs, etc.
 
 ·         Quins mitjans/eines utilitzaríeu per comunicar-os amb els diferents sectors de la comunitat educativa?
Per exemple, a través d’un bloc coneixeran els diferents continguts pedagògics i la importància que tens aquests en el dia a dia, de manera que, indirectament, estem valorant la nostra feina dins una escolta infantil.
Perquè els pares vegin el que han fet els seus infants durant el dia podrien utilitzar el marc de fotos digital; tant ho pots fer diàriament com setmanalment.
Per enviar circulars i informació es podria utilitzar el correu electrònic.
o   Bloc del centre (i d’aula)
o   Aparells telefònics
o   Xarxes socials
o   Correu electrònic
 
 ·         Què demanaríeu al centre? Al centre demanaríem tots els recursos necessaris en
funció de les necessitats educatives que tenim i que el centre considera importants segons la manera com s’estan aplicant i desenvolupant les activitats del centre. Així es tractaria de gestionar recursos personals, materials i funcionals.
També, per tal d’afavorir la comunicació s’hauria d’acordar una tipus d’actuació concreta a nivell de centre, ja que estaria bé donar una imatge de coherència i cohesió de centre. No estaria bé que una mestra empri molt les TIC per a comunicar-se amb els agents educatius i els altres ni s’ho plantegessin.
A més a més, a nivell de centre ens hauríem de proposar la creació d’una pla d’actuació vers les TIC, ja sigui com a eines de comunicació com de coneixement, formació, participació o col·laboració. En definitiva, jo considero que si se’n potencia alguna, les altres ja és més fàcil que vinguin rodades.
 
·         Quins recursos hauríeu de menester? A més a més de comptar amb ordenadors i
projectors, hauríem de disposar de connexió wifi al centre, marc de fotografies (en el cas de projectar les fotografies als pares), cursos de formació en cas necessari, el suport de l’equip directiu i de l’administració.
 
·         Quins beneficis obtindríeu amb la utilització de les TIC en aquesta tasca?
Les TIC, com ja sabem i pensant ara amb el que potencia internet, obre un món social molt gran que facilita els intercanvis entre persones de manera més ràpida i immediata.
És clar que la comunicació cara a cara sempre tindrà una rellevància important per tots els elements que la composen a més a més de la part verbal.
Però les TIC permeten mostrar i intercanviar més informació (el projecte de centre, les activitats de l’AMPA, les finalitats que el centre es planteja a nivell educatiu, deixar veure la perspectiva pedagògica que té...), permet arribar a més gent en un mateix moment, permet conèixer aspectes que d’altra manera serien més difícils d’assolir.
Ara penso en el racó de pares. Aquest, a no ser que se li doni un lloc i es potenciï un pla pel seu ús normalment no s’empra. La seva funció es podria assolir a través d’un bloc que a més que permet tenir tota la informació a nivell digital, permet el seu accés en qualsevol moment. A més, quan aquesta informació (composta dins l’espai digital de llibres, articles, imatges, vídeos, àudios, etc que no és possible dins un racó de pares físic dins l’escola) es troba dins un bloc d’aula implica que ha passat pel filtre de la mestra i permet un intercanvi d’opinions.
Per tant, podríem dir que a través de les TIC la comunicació es magnifica i s’enriqueix.

dimecres, 12 de desembre de 2012

Activitat amb la PDI

Abans parlava de l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula. Púes bé, avui en dia trobem molts recursos a través de la web 2.0 que ens poden permetre la creació de molt material per a aplicar a l'aula les TIC, però també hi ha una sèrie de softwares que faciliten  la tasca al mateix temps que tenen unes conseqüències molt positives per a la motivació i l'aprenentatge dels infants.
Un d'aquests recursos és la PDI, la pissarra digital interactiva.
 
Es tracta d'un suport físic que està format per una pantalla tàctil interactiva, connectada a un ordenador i a un videoprojector, que permet realitzar les mateixes tasques que es podrien fer amb el mateix ordinador, però amb la peculiaritat que fomenta el treball en grup de forma col·laborativa i conjunta ja que permet projectar i compartir qualsevol tipus d'informació, ja sigui emprant la plataforma d'internet i tots els recursos i informacions que aquest ens ofereix com a partir de la creació de recursos creats a partir de programes específics per tal d'aplicar-los i adaptar-los a les característiques concretes dels infants de l'aula.
 

Amb aquesta informació, cadascú dels membres de la classe va haver de crear una activitat per a realitzar amb la PDI, aquesta és la meva: emprar la PDI durant el BON DIA amb els infants.
Normalment, després del cap de setmana, després de vacances, d’un pont, els infant venen amb anècdotes per a contar a la resta dels seus companys.
Seria interessant emprar la PDI com a suport a aquesta explicació.
M’agradaria crear com un joc de memòria com a suport per al torn de paraula. 
El joc de la memòria de les parelles estaria creat a partir d’imatges dels infants  (dues imatges per infant)
 
Tota la classe, asseguda enfront de la PDI hauríem de començar per cercar, de forma conjunta, la primera parella. Quan surt la primera parella, l’infant a qui correspongui la imatge de la parella serà qui conti la seva anècdota.
Podem mirar que cada infant, des de casa, porti material (fotos, vídeos en format digital) relacionat amb la seva anècdota i les puguem projectar a la PDI perquè tothom se’n faci una idea i per a que serveixin a cada infant com a suport a la seva explicació.

Per als infants que no duguin suport, podem mirar de cercar per la xarxa l’espai o l’element del qual estan parlant, fins i tot podem arribar a cercar la notícia de la qual l’infant parla o també mirar de cercar informació en relació.
Un cop aquest hagi acabat d’explicar lo seu i haguem establert un diàleg en relació amb la seva experiència, aquest mateix infant serà qui manipularà la pissarra digital, cercant la següent parella.

La PDI no es converteix en el centre d’activitat en sí, però esdevé un element necessari per a aquesta activitat.
La pissarra digital es farà servir de forma conjunta, permetrà una interacció lúdica així com a suport al discurs de cada infant a la vegada que permetrà una gestió de la informació a l’hora de cercar-ne una ampliació o suport per la web.

La mestra només intervindrà a com a col·laboradora i per donar suport als infants quan aquests necessitin, tant pel maneig de la PDI com a l’hora d’exposar.

Segurament això no es podrà realitzar tots els “BON DIA” perquè sinó ens passaríem tot el matí fent aquesta activitat, però sí que es pot fer en moments puntual quan calgui com per exemple en el treball per projectes, quan els infants hagin fet algun recull d’informació audiovisual... tant si es treballa individualment com si es fa en grup ja que el memori es pot adequar (si és individual hi ha la imatge de l’infant concret, i si és en grup hi ha la imatge dels membres).

dilluns, 10 de desembre de 2012

Integració curricular de les TIC

Un dels darrers  temes que hem estat treballant a classe és el de LA INTEGRACIÓ CURRICULAR DE LES NOVES TECNOLOGIES.  

Hem tractar una miqueta la història per la qual ha passat la integració de les TIC tant dins l’àmbit social com dins l’àmbit educatiu fins arribar a l’actualitat, en què es compten amb diferents plans autonòmics (a les Illes Balears: projecte xarxipèlag) per a introduir  les TIC en la pràctica educativa amb l’objectiu de facilitat el seu accés i donar als alumnes la capacitació necessària per a fer-les servir com a eina d’aprenentatge i de treball.

Per aconseguir tot això, es fa necessària la COL·LABORACIÓ I COOPERACIÓ DELS AGENTS compromesos en el procés educatiu: mestres, alumnes, pares i comunitat.

Arran d’aquí, a classe vàrem desenvolupar un ROL PLAYING en què, per grups, adoptàrem diferents rols enfront la integració de les TIC als centres educatius. D’aquesta manera, hi va haver el grup de mestres, el grup de polítics i nosaltres, el grup que adopta el rol d’equip educatiu.

Tant el grup de mestres com el grup de l’equip directiu presentàrem opinions bastant semblants. En el nostre cas vàrem haver de donar resposta a:
  • Quins són els objectius que voleu que el centre assoleixi?
  • Com donaríeu respostes a les demandes dels mestres?
  • Como ho planificaríeu, organitzaríeu per tal que no es veiés o no fins una acció aïllada d’un centre?
  • Quins tipus de recursos necessitaríeu?
  • Com organitzaríeu el centre per a donar resposta a les necessitats plantejades?
  • Què demanaríeu als mestres?
  • Què demanaríeu al govern

Pensant una miqueta en què nosaltres som els que d’alguna manera impulsem actuacions globals pel centre, tot i comptant amb l’opinió dels mestres en tot moment, considerem important com a equip directiu de centre promoure un projecte encaminat a la integració de les TIC en les aules, però volem fer-ho de tal manera que els mestres s’hi sentin implicats, que en formen part i que en cap moments els hi ho volem imposar, sinó que volem que percebin els avantatges que aquests ofereixen i crear la motivació perquè les vagin introduint a l’aula.

Per a fer-ho, convocaríem una reunió de claustre on el protagonista seria un dels mestres del centre que sí té coneixement de noves tecnologies i les aplica dins la dinàmica del centre.

Per tant, enlloc de ser l’equip qui proposa el projecte, ho fa un mestre, una persona que es troba en el seu mateix nivell i que es troba amb les mateixes oportunitats i dificultats que la resta de mestres. Ell mostraria a més les seves experiències i aniria proposant una sèrie d’activitats per a ser aplicades dins l’aula de forma voluntària.

A nivell d’organització el mestre es convertiria en un agent impulsor de la introducció de les TIC i hauria de dedicar dues hores d’exclusiva per tutoritzar als mestres. A més es comptaria amb cursos de formació. Tot dins l’horari lectiu.

Partim de la idea que les escoles d’infantil encara no comptem amb molts recursos tecnològics. Podríem dir que disposem d’un ordinador per aula i d’un canó de projecció per a tot el centre. Per tant, una de les primeres coses que necessitaríem seria recursos digitals. Hauríem de crear una aula d’informàtica així com incloure almenys una pissarra digital al centre.

També necessitaríem una persona que s’encarregués de la coordinació d’aquesta integració, que en aquest cas seria, inicialment, la persona que ho ha promogut i que en té coneixements, tot i comptant amb el suport de l’equip directiu.

I, finalment, hauríem de comptar, una miqueta més endavant, quan els mestres ja vagin integrant per iniciativa pròpia les TIC a l’aula, amb la col·laboració de les famílies per tal d’implicar-les en el projecte i demanar la seva col·laboració emprant les Tic, per exemple, com a eina de comunicació i intercanvi a través d’un bloc.

En el moment en què vàrem parlar els polítics, moltes de les coses que ens havíem proposat varen caure pel terra, ja que demanaven la formació fora de l’horari lectiu així com la dotació d’un suport digital concret i la concreció d’uns objectius molt diferents als que realment es podem aplicar dins les aules.

dissabte, 3 de novembre de 2012



La darrera setmana dels tallers pràctics hem estat experimentant amb l'Audacity, un editor de so digital multipista, amb el qual he hagut de realitzar un cunya raidofònica.
La meva cunya té la intenció de representar un programa musical, que comença amb un anunci d'aigua, per després passar a una cançó.



dimarts, 30 d’octubre de 2012

Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació família - escola?

Hem estat parlant diverses vegades de les aplicacions didàctiques que tenen les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit educatiu. I, en la darrera setmana, hem estat comentant una de les vessants ens aporten les TIC i que el seu mateix nom indica:
LA COMUNICACIÓ.

Sense centrar-me ara en com aquest element potencia amb les famílies, un dels trets més significatius dels ordinadors, dels softwares i d’internet en general, és la capacitat de comunicació a partir de la informació que trobem en la xarxa. D’aquesta manera, sense necessitat de conèixer l’autor d’un article, d’una pàgina web o d’un recurs determinat, ja tenim la possibilitat de comunicar-nos, aquesta persona ja m’està deixant veure la seva visió sobre un tema determinat a la vegada que, en la majoria de casos, em dóna la possibilitat de fer-li un retorn a través de correus electrònics o d’un comentari en el cas que es tracti d’un bloc, etc.

A més a més, però, aquestes aplicacions i programes específics també ens serveixen a nosaltres per a comunicar-nos amb els contextos i persones amb qui ens relacionem.

Tot això succeeix a nivell social, però, i dins les escoles com es veu reflectit?
Tal i com he dit altres vegades, basant-me en Roig Vila (2010), l’escola és l’àmbit per excel·lència on s’han de desenvolupar les competències necessàries per  poder integrar-nos dins la societat amb garanties d’èxit i, actualment, les tecnologies ocupen un espai molt important, la qual cosa implica la necessitat de dominar-les.

D’aquesta manera, i centrant-me en el tema que ens ocupa, l’escola es veu obligada a implantar les TIC dins el context educatiu i aplicar-les dins els diferents àmbits d’actuació, d’entre els quals es destaca, en aquest cas, la rellevància de la comunicació amb les famílies.

Llegint un article de Mª Carmen Aguilar i Juan Leiva (2010) m’ha cridat l’atenció quan destaquen, sense incloure les TIC, que ja de per sí la comunicació i la col·laboració família – escola és molt reduïda destacant com a causa les diferents concepcions que tenen famílies i mestres sobre la infància i l’educació així com pel fet, per part d’ambdós agents, de no saber mantenir un diàleg.

Per la poca experiència que he pogut tenir durant les pràctiques, totes dues idees les he pogut percebre i la veritat és que generen molt malestar i es van alimentant negativament entre elles.

D’aquesta manera, es fa necessari treballar el camp de la comunicació dins l’escola perquè hem de pensar, com a mestres, que qui realment rep les conseqüències és l’infant i pel seu bon desenvolupament ens interessa que la seva educació sigui un projecte comú entre família i escola.

Per tant a més de treballar-ho cara a cara en el dia a dia, les TIC ens serveixen per abordar la comunicació en diferents àmbits (donar l’oportunitat per aprendre, fomentar la participació de les famílies, obrir a l’exterior tot allò que fa l’infant a l’escola, etc), a més de ser un aspecte que ja ens obliga a desenvolupar el currículum: «[...] Es esencial el diálogo, la comunicación y el establecer cauces y formas  de participación de las familias en el centro y de relación entre padres y educadores. En este sentido las tecnologías ofrecen nuevas posibilidades para que las familias obtengan y aporten información, por ejemplo, a través de las páginas Web de los centros escolares»
 [llegeix-ne més ...]

dijous, 18 d’octubre de 2012

LES CACERES DEL TRESOR

 
Aquesta setmana ens hem endisant dins les aplicacions didàctiques que tenen les TIC en l'àmbit educatiu, concretant els diferents usos que se'n fan dels softwares així com d'internet.
 
Un recurs molt interessant que hem vist és el de    LES CACERES DEL TRESOR.
Les caceres són un recurs didàctic que permet desenvolupar els aspectes de les TIC a què es fan referència al currículum, a la vegada que els infants adquireixen informació sobre un tema determinat.
L'estructura a què respone aquest recurs sol ésser sempre la mateixa: s'inicia amb una introducció on s'explica de què es tracta l'activitat; continua amb una plana de preguntes a les que s'han de donar resposta i per a fer-ho la mestra ofereix un apartat amb recursos, que inclouen des de pàgines web fins a contes, manualitats, tallers o àudios, tants com la mestra consideri oportuns. Un cop realitzades les activitats, es finalitza aquest interessant joc amb una "gran pregunta" que per a donar la solució implica haver interioritzat els aprenentatges oferts per tots els recursos anteriors.
 
Aquí teniu alguns exemples per a conèixer un poquet més de com es compon aquesta plana:

A nivell personal em sembla que és una molt bona manera de fer una primera immersió en l'aplicació didàctica de les TIC a l'aula per part de la mestra així com per iniciar-se en el seu aprenentatge per part dels infants.  Parlava a l'inici de l'assignatura de la dificultat que tenia jo en aquest camp i em resulta una molt bona manera de connectar els aprenentatges que es poden fer dins l'aula amb les TIC a la vegada que es treballen totes les competències relacionades amb les mateixes. 
 
Adell ens comenta que internet és el món de la informació i m'agrada el comentari que afegeix March quan diu que tot i així no és una eciclopèdia. És a dir, que està molt bé emprar aquest recurs, però també hem de saber el com! Amb les caceres del tresor no només es permet aprendre sobre un tema en concret sinó que també es desenvolupen totes les competències relacionades amb les noves tecnologies, aspectes que també s'han de treballar a l'aula: organitzar, categoritzar, analitzar, interpretar, discutir, explicar i compartir la informació.
 
A primera vista es pot considerar una miqueta tancada i dirigida, basant-me en els exemples que hem vist. Tot i així considero que l'ús que se'n faci depèn del/ de la mestre/a , ja que es pot considerar una activitat complemetària dins un projecte, o com un recurs més d'aprenentatge.
A més a més, les caceres les pot presentar la mestra o es poden realitzar conjuntament amb els infants, es poden resoldre en petit o en gran grup, es poden adaptar a les característiques concretes de cada grup d'infants i de cada infant en concret, tot gràcies a les capacitats hipertextuals que presenten.
Per tant, tot i la seva aparença tancada i dirigida, és un recurs molt útil i que se'n pot fer l'ús que es consideri més necessari, sabent que darrera d'elles s'hi poden treballar moltes competència referents a les TIC, que és una de les principals dificultats actuals dins les aules.
 
Per tant: