Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació família - escola?

Hem estat parlant diverses vegades de les aplicacions didàctiques que tenen les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit educatiu. I, en la darrera setmana, hem estat comentant una de les vessants ens aporten les TIC i que el seu mateix nom indica:

LA COMUNICACIÓ.

Sense centrar-me ara en com aquest element potencia amb les famílies, un dels trets més significatius dels ordinadors, dels softwares i d’internet en general, és la capacitat de comunicació a partir de la informació que trobem en la xarxa. D’aquesta manera, sense necessitat de conèixer l’autor d’un article, d’una pàgina web o d’un recurs determinat, ja tenim la possibilitat de comunicar-nos, aquesta persona ja m’està deixant veure la seva visió sobre un tema determinat a la vegada que, en la majoria de casos, em dóna la possibilitat de fer-li un retorn a través de correus electrònics o d’un comentari en el cas que es tracti d’un bloc, etc.

A més a més, però, aquestes aplicacions i programes específics també ens serveixen a nosaltres per a comunicar-nos amb els contextos i persones amb qui ens relacionem.

Tot això succeeix a nivell social, però, i dins les escoles com es veu reflectit?

Tal i com he dit altres vegades, basant-me en Roig Vila (2010), l’escola és l’àmbit per excel·lència on s’han de desenvolupar les competències necessàries per  poder integrar-nos dins la societat amb garanties d’èxit i, actualment, les tecnologies ocupen un espai molt important, la qual cosa implica la necessitat de dominar-les.

D’aquesta manera, i centrant-me en el tema que ens ocupa, l’escola es veu obligada a implantar les TIC dins el context educatiu i aplicar-les dins els diferents àmbits d’actuació, d’entre els quals es destaca, en aquest cas, la rellevància de la comunicació amb les famílies.

Llegint un article de Mª Carmen Aguilar i Juan Leiva (2010) m’ha cridat l’atenció quan destaquen, sense incloure les TIC, que ja de per sí la comunicació i la col·laboració família – escola és molt reduïda destacant com a causa les diferents concepcions que tenen famílies i mestres sobre la infància i l’educació així com pel fet, per part d’ambdós agents, de no saber mantenir un diàleg.

Per la poca experiència que he pogut tenir durant les pràctiques, totes dues idees les he pogut percebre i la veritat és que generen molt malestar i es van alimentant negativament entre elles.

D’aquesta manera, es fa necessari treballar el camp de la comunicació dins l’escola perquè hem de pensar, com a mestres, que qui realment rep les conseqüències és l’infant i pel seu bon desenvolupament ens interessa que la seva educació sigui un projecte comú entre família i escola.

Per tant a més de treballar-ho cara a cara en el dia a dia, les TIC ens serveixen per abordar la comunicació en diferents àmbits (donar l’oportunitat per aprendre, fomentar la participació de les famílies, obrir a l’exterior tot allò que fa l’infant a l’escola, etc), a més de ser un aspecte que ja ens obliga a desenvolupar el currículum: «[...] Es esencial el diálogo, la comunicación y el establecer cauces y formas  de participación de las familias en el centro y de relación entre padres y educadores. En este sentido las tecnologías ofrecen nuevas posibilidades para que las familias obtengan y aporten información, por ejemplo, a través de las páginas Web de los centros escolares»
 [llegeix-ne més ...]

Per tal de fomentar la participació de les famílies al centre, comptem amb els recursos més coneguts: el correu electrònic i els missatges a través del mòvil per tal de donar a conèixer informacions importants, més immediates i personals; el blog del centre i de l’aula per a mostrar imatges, vídeos, enllaços, comentaris, opinions en relació amb les activitats que desenvolupa el centre, a la vegada que possibilita que les famílies puguin deixar els seus comentaris, d’aquesta manera la mestra s’enriqueix de les diverses opinions (d’això es tracta, ja que les mestres no ho sabem tot); també comptem amb les xarxes socials (facebook, twiter, o una pàgina web del centre) on l’escola pot fer menció a activitats generals que desenvolupa el centre en els diferents nivells de l’educació, ofereix articles en relació a aspectes que poden resultar d’interès per a les famílies ja puguin tenir relació amb aspectes del desenvolupament de l’infant, com de formació en les TIC o bé aspectes interessants a tenir en compte com a pare/ mare.

 

Aquestes serien formes de mantenir comunicació amb les famílies, a distància.

Però en el dia a dia, dins l’aula, ja sigui quan es fan reunions amb les famílies com no, les TIC també hi poden ser presents. Un exemple és el fet d’emprar els marcs de fotos digitals per a posar les imatges que s’han fet aquell dia en concret de tal manera que les famílies, a més dels comentaris que pugui oferir la mestra, puguin disposar d’un suport visual que li doni suport i seguretat.

 

En les reunions d’aula, fins ara es segueix emprant el paper, el boli i la transmissió oral. A més a més d’aquests suports (que sempre són útils) comptem amb els projectors, la qual cosa implica un treball de fons per part de l’escola a hora d’entrar en contacte amb el món dels power point i de fer muntatges fotogràfies, d’àudio i de video per a presentar a les famílies.

 

Amb tot això a més de fomentar la comunicació amb l’escola i l’educador/a dels infants, les famílies s’estaran immergint dins el món de les noves tecnologies (i segurament implicarà que l’escola hagi de crear espai web o reunions presencials per tal d’ajudar a les famílies al seu domini) i ens podran servir com a model per a transmetre als infants un bon ús dels mitjans de comunicació.

 

La relació cara a cara amb la mestra sempre serà important, però l’ús de les TIC permet obrir una finestra que fins ara no existia, que és la possibilitat de veure i conèixer el funcionament de l’escola i del dia a dia de l’infant.