Les TIC a la normativa

La segona tasca de l'assignatura consisteix en fer una revisió a l'ORDEN ECI, al Decret 71/2008 i a l'annex d'educació infantil i fer un recull dels articles i disposicions que tenen en compte les TIC.
Després es plantegen dues qüestions:

• És suficient la importància que es dóna a les TIC a les normatives?
• Realment s'aplica la normativa les escoles?

Aquesta setmana la part teòrica de l’assignatura ha girat al voltant de la societat de la informació i del que les TIC’s ens aporten  a nivell educatiu.

Hem començat per mirar dins la normativa en quina mesura es dóna importància a les TIC i aquesta perspectiva va quedar treballada a partir de l’activitat de l’entrada anterior. També vàrem parlar dels avantatges i dels inconvenients. Jordi Adell ja en va fer una menció bastant general de les mateixes, però aquest cop l’hem delimitada a partir d’un altre autor, en Pere Marquès, que ens els classifica segons el que aporten a l’aprenentatge, als estudiants, al professorat i als centres en general. Si voleu informació més concreta, podeu accedir a la seva pàgina web

Finalment, vàrem tractar un dels reptes educatius que ja mencionava Jordi Adell en el seu article: la necessitat, davant aquesta 3ª revolució, de reestructurar els escenaris i els rols tant de mestres com d’alumnes. Per a introduir-nos dins les TIC, hem de saber en quina fase ens trobem i per això hem tractat les fases d’integració ACOT de les TIC.

Fase d’accés: aprenen ús bàsic de la tecnologia. Familiarizació amb tot l’ “aparataje”

Fase d’adopció: utilitzen la tecnologia com a suport de les formes tradicionals d’ensenyar. Ús de la tecnologia, sí; innovació, cap.

Fase d’adaptació: integren la tecnologia en les pràctiques tradicionals. Es solen centrar en la productivitat dels estudiants: edició de textos, fulles de càlcul, gràfics, presentacions, etc.

Fase d’apropiació: empren la tecnologia quan és necessària i afegeix valor, com una eina més. Es centra en el treball cooperatiu, interdisciplinar, basat en projectes d’aprenentatge.

Fase d’innovació: descobreixen nous usos per la tecnologia o les combinen de forma innovadora.

Jo, personalment considero que em trobo entre la 3a i 4a fase. Segons ACOT, és un procés que tarda entre 3 i 5 anys... jo en porto 15 emprant les TIC i encara no he arribat a la 5ena fase... quina decepció! Esperem que amb aquesta assignatura i a partir de les classe pràctiques vagi assolint aquesta darrera fita.

Parlant de les classes pràctiques, en la d’aquesta setmana hem continuat amb l’edició d’imatges que vàrem encetar la setmana passada, però aquest cop hem fet una edició molt més elaborada.

 

 

 

 

Esta segunda semana de clase ha incluido una parte teórica en que hemos tratado el tema de la sociedad de la información, ya comentado en la entrada anterior, así como una parte práctica en que nos hemos introducido en el mundo de la edición de imagen con un programa llamado GIMP.

De la primera clase he destacado un vídeo llamado ‘un siglo de tecnologías’ en que se muestra una muy bonita perspectiva de la brecha digital.

Es un hombre mayor que hace una breve explicación de todos los inventos que se han ido introduciendo a lo largo de su existencia y sobretodo transmite la aceptación, la adaptación de cada elemento para lo que realmente lo necesitaba. Es curioso, tal i como hemos comentado entre las compañeras de clase, que seguramente el cambio que ha vivido esta generación no lo vivirá nadie más.

Y aportando una reflexión a nivel educativo, este hombre nos menciona un problema que se nos ha generado derivado de la sociedad de la información: Antes tenías que esperar 3 semanas o medio año para conseguir algo, ahora lo tienes todo de forma instantánea, inmediata. Esto se traslada en el ritmo de vida de los niños, no se sabe esperar, no hay paciencia. Es un tema para meditar, recordando el libro de ‘L’educació lenta’ de Joan Domènech.

 

 

El segundo día de clase se trataba de tener un primer contacto con una herramienta para editar imágenes. La verdad es que ya la había probado antes, pero después de muchos intentos fallidos opté por cerrar el programa.

En este caso ha sido diferente ya que he contado con la ayuda de alguna compañera que domina el programa y me ha explicado un poco el funcionamiento.

La actividad que hemos hecho es la de redimensionar una imagen y convertirla en tamaño carnet, añadiéndole algunos elementos que en mi caso han sido un pelo y una boca… me he permitido el lujo de ponerle un fondo y todo… ¡Mirad como domino el programa! jajajaja

 

La sociedad de la información,

tecnologías digitales y educación

Hem iniciat l’assignatura introduint el que és la societat de la informació i Area, en el seu article ens fa una explicació sobre els seus efectes dins la societat així com els problemes i els reptes que conforma dins el camp educatiu.

 



«[…]La educación es y seguirá siendo fundamentalmente una actividad de interacción humana intencional, y en consecuencia, es política, regulada por valores, ideas y sentimientos, aunque ahora podamos mediar dicha interacción con una sinfín de artefactos tecnológicos».



 

 

 

Per a reflectir aquest primer contacte, poso una imatge que es relaciona amb les primeres impressions que he tingut. És una imatge que reflexa el primer contacte d’un nadó amb la pintura: precaució, entusiasme, intriga, sospita, ganes de conèixer, de seguir palpant i aprofundint, de tenir una primera experiència amb una cosa ‘nova... per altra banda, potser també hi ha una mica de sensació de rebuig, davant una cosa que no coneix, que no sap per a què la farà servir, que veu complexa, però a la vegada interessant.

Per a mi les dues primeres classes de l’assignatura han estat una mica això, una mescla de sensacions i, per a iniciar el curs, considero que m’he de quedar amb la d’‘intriga’ i amb la sensació que els aprenentatges que faci em serviran pel futur, perquè és el que realment em motiva a aprendre.

Primeres reflexions

Aquesta setmana hem començat una nova assignatura relacionada amb les noves tecnologies: Mitjans i recursos tecnològics en els processos d’ensenyament- aprenentatge.

A la primera classe hem fet una mica el que es fa sempre, comentar el funcionament de les classes i sobretot destacar els objectius fixats, ja que aquests són els que s’intentaran assolir a partir de les reflexions i activitats que es penjaran al blog: conèixer i utilitzar les eines tecnològiques i les seves possibilitats d’aplicació en el context educatiu adquirint una postura personal crítica i innovadora que enriqueixi la seva experiència i pràctica educativa.

A la segona classe hem tingut la primera part pràctica relacionada amb els blocs.

El que em resulta molt curiós és que aquesta és la primera assignatura que faig en tota la meva vida relacionada amb les noves tecnologies –en quant a la utilització de programes-, quan aquestes ja existien quan jo vaig néixer, de tal manera que des de petita he fet servir aquesta eina per mi mateixa, essent jo qui investiga i maneja tot el que m’ha interessat segons les utilitats que he trobat.

Relacionat amb els comentaris que fa Jordi Adell en el vídeo vist a classe, he de dir que efectivament, si m’he vist abocada dins aquest món i si des de petita he fet servir aquesta eina i mai l’he deixat d’emprar, serà perquè és útil. De la mateixa manera, si els ordinadors han avançat i els programes han evolucionat deu ser perquè la societat els accepta, són enriquidors, ofereixen aprenentatges, fomenten els intercanvis...

Tinc l’avantatge de no tenir por davant aquests nous mitjans, m’agrada tocar i investigar el seu funcionament, però potser veig un inconvenient: el temps.  Tinc la sensació que a cada classe s’esperarà un nivell de l’alumne i tot i que sempre acabo aconseguint-ho, necessito molt de temps per manipular i conèixer i potser és el que veig una mica limitat.

També hi ha un altre tema que em posa nerviosa: el tema de l’aplicació didàctica de les noves tecnologies. L’any passat vàrem tenir una assignatura relacionada amb la reflexió de quina repercussió tenien els mitjans de comunicació sobre els infants, i vàrem tractat els beneficis que aquests ens oferien per a l’educació, però no vàrem ni palpar de quina manera introduir-ho dins les aules, com realment es treballen aquests beneficis.

Pel que fa a aquesta assignatura, considero que és molt útil per a qualsevol persona saber editar fotos, vídeos i sons, però com es reflecteix això dins l’escola? Com es treballa aquest camp amb els infants?

Em fa por acabar en la línia de les mestres que s’expliquen en el vídeo de Jordi Adell, el fet de fer servir les noves tecnologies per a treballar aspectes que ja es treballaven sense elles.

Per tant, tinc moltes esperances que aquesta assignatura, després d’haver fet recerques i reflexionar em donin les eines per saber aplicar les noves tecnologies dins l’escola.