Les TIC com a eina de comunicació família i escola

A entrades anteriors ja ha s’ha mencionat la importància de la relació família i escola com a necessària per al correcte desenvolupament de l’infant i per a la creació d’un camí educatiu comú.

Ara, s’aprofundeix més en la necessitat de la col·laboració i la participació de les famílies amb l’objectiu que aquestes siguin aliades nostres per tal de potenciar a casa la feina que es fa a l’escola amb les noves tecnologies, sobretot que desenvolupin el paper que aquestes tenen per a ajudar al seu fill/a a emprar les TIC de forma crítica i racional.

Per aconseguir això, la mestra com a professional té l’obligació de donar les primeres passes per a aquest apropament a partir del desenvolupar d’un pla d’actuació TIC vers les famílies determinat per 5 fases, explicades per Pere Marquès.

Amb això es pretén que les famílies vagin adquirint criteri per a ensenyar a navegar al seu fill amb sentit crític, a aprofitar l’oci familiar per tal de potenciar els aspectes positius dels videojocs i de la web així com ajudin a desenvolupar habilitats socials emprant les xarxes socials.

Per a tractar aquest tema, a classe vàrem fer un debat posant-nos en la pell de mestre i pensar i reflexionar sobre com volem utilitzar les TIC per afavorir i facilitar la comunicació dins el centre i entre aquest i els pares.

  ·         Quines necessitats comunicatives teniu?

o   Què voleu comunicar als pares? En una escola les situacions comunicatives

que es poden establir amb les famílies són molt diverses i per motius molt diferents. Ja ens pot interessar parlar de les necessitats concretes de cada infant, d’intentar establir un debat sobre temes educatius en què mestra i pares intercanvies punts de vista, sensacions, pensaments...amb l’objectiu d’obtenir un enriquiment mutu i aprendre de forma conjunta; o bé per qüestions més administratives i organitzatives relacionades amb acordar la data d’una reunió, per establir un llistat de les persones que participaran en una determinada activitat, un altra llistat per a saber els materials que necessitem i les famílies ens poden ajudar a recollir, recordatoris per qualsevol aspecte que es dugui a terme al centre o dins el seu context proper, etc.

En aquest cas, així com en els altres que explicaré les TIC es poden emprar com a mitjans de comunicació en sí mateixos (un bloc, per exemple) o com a recurs que dóna suport a un intercanvi verbal, cara a cara (projector per a mostrar una presentació de power point, una càmera digital per a demostrar què ha fet l’infant aquell dia, etc).

 

o   Què voleu comunicar als altres mestres? En el cas dels mestres, o bé ens

comuniquem de manera formal o informal, depenent del tema que s’ha de tractar i de les persones que hi intervinguin.

Entre els mestres del mateix centre, podem voler acordar dates generals per a entregar informes, per acordar reunions, debatre temes d’interès educatiu general, contestar enquestes, prendre decisions a nivell de centre, per a establir uns criteris de centre comuns, reflexionats i pactats, per decidir l’organització del calendari de vacances, etc.

Després també hi pot haver comunicació entre mestres d’un mateix cicle, en què pot interessar des de la programació d’aula fins a intercanviar opinions sobre el dia a dia per tal comentar alguns aspectes tant positius com d’altres que poden resultar neguitosos.

I a més a més, hi ha els intercanvis informals entre mestres.

>        Per a comunicar-nos podríem servir: El correu electrònic i per a crear i intercanviar informació i documentació utilitzaríem el google docs. I per temes més informals es podria utilitzar el Facebook mitjançant els grups privats.

o   Què voleu comunica a l’equip directiu?

A l’equip directiu també es podrien aplicar els aspectes comentats a l’apartat de mestres, tot i que potser es podrien afegir el fet d’establir relació mestres- equip directiu per tal d’intercanviar opinions referents a les condicions del centre; a comentar els recursos personals, materials i funcionals de què disposem, veure com els gestionem i considerar si són suficients i no; fer propostes de cursos, de formació, d’actuacions generals a nivell de centre per a crear una escola acollidora, oberta a la societat, que transmet la seva visió pedagògica, etc.

>        Per a comunicar-nos, podríem fer servir: el correu electrònic, el google docs, etc.

 

 ·         Quins mitjans/eines utilitzaríeu per comunicar-os amb els diferents sectors de la comunitat educativa?

Per exemple, a través d’un bloc coneixeran els diferents continguts pedagògics i la importància que tens aquests en el dia a dia, de manera que, indirectament, estem valorant la nostra feina dins una escolta infantil.

Perquè els pares vegin el que han fet els seus infants durant el dia podrien utilitzar el marc de fotos digital; tant ho pots fer diàriament com setmanalment.

Per enviar circulars i informació es podria utilitzar el correu electrònic.

o   Bloc del centre (i d’aula)

o   Aparells telefònics

o   Xarxes socials

o   Correu electrònic

 

 ·         Què demanaríeu al centre? Al centre demanaríem tots els recursos necessaris en

funció de les necessitats educatives que tenim i que el centre considera importants segons la manera com s’estan aplicant i desenvolupant les activitats del centre. Així es tractaria de gestionar recursos personals, materials i funcionals.

També, per tal d’afavorir la comunicació s’hauria d’acordar una tipus d’actuació concreta a nivell de centre, ja que estaria bé donar una imatge de coherència i cohesió de centre. No estaria bé que una mestra empri molt les TIC per a comunicar-se amb els agents educatius i els altres ni s’ho plantegessin.

A més a més, a nivell de centre ens hauríem de proposar la creació d’una pla d’actuació vers les TIC, ja sigui com a eines de comunicació com de coneixement, formació, participació o col·laboració. En definitiva, jo considero que si se’n potencia alguna, les altres ja és més fàcil que vinguin rodades.

 

·         Quins recursos hauríeu de menester? A més a més de comptar amb ordenadors i

projectors, hauríem de disposar de connexió wifi al centre, marc de fotografies (en el cas de projectar les fotografies als pares), cursos de formació en cas necessari, el suport de l’equip directiu i de l’administració.

 

·         Quins beneficis obtindríeu amb la utilització de les TIC en aquesta tasca?

Les TIC, com ja sabem i pensant ara amb el que potencia internet, obre un món social molt gran que facilita els intercanvis entre persones de manera més ràpida i immediata.

És clar que la comunicació cara a cara sempre tindrà una rellevància important per tots els elements que la composen a més a més de la part verbal.

Però les TIC permeten mostrar i intercanviar més informació (el projecte de centre, les activitats de l’AMPA, les finalitats que el centre es planteja a nivell educatiu, deixar veure la perspectiva pedagògica que té...), permet arribar a més gent en un mateix moment, permet conèixer aspectes que d’altra manera serien més difícils d’assolir.

Ara penso en el racó de pares. Aquest, a no ser que se li doni un lloc i es potenciï un pla pel seu ús normalment no s’empra. La seva funció es podria assolir a través d’un bloc que a més que permet tenir tota la informació a nivell digital, permet el seu accés en qualsevol moment. A més, quan aquesta informació (composta dins l’espai digital de llibres, articles, imatges, vídeos, àudios, etc que no és possible dins un racó de pares físic dins l’escola) es troba dins un bloc d’aula implica que ha passat pel filtre de la mestra i permet un intercanvi d’opinions.

Per tant, podríem dir que a través de les TIC la comunicació es magnifica i s’enriqueix.

Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació família - escola?

Hem estat parlant diverses vegades de les aplicacions didàctiques que tenen les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit educatiu. I, en la darrera setmana, hem estat comentant una de les vessants ens aporten les TIC i que el seu mateix nom indica:

LA COMUNICACIÓ.

Sense centrar-me ara en com aquest element potencia amb les famílies, un dels trets més significatius dels ordinadors, dels softwares i d’internet en general, és la capacitat de comunicació a partir de la informació que trobem en la xarxa. D’aquesta manera, sense necessitat de conèixer l’autor d’un article, d’una pàgina web o d’un recurs determinat, ja tenim la possibilitat de comunicar-nos, aquesta persona ja m’està deixant veure la seva visió sobre un tema determinat a la vegada que, en la majoria de casos, em dóna la possibilitat de fer-li un retorn a través de correus electrònics o d’un comentari en el cas que es tracti d’un bloc, etc.

A més a més, però, aquestes aplicacions i programes específics també ens serveixen a nosaltres per a comunicar-nos amb els contextos i persones amb qui ens relacionem.

Tot això succeeix a nivell social, però, i dins les escoles com es veu reflectit?

Tal i com he dit altres vegades, basant-me en Roig Vila (2010), l’escola és l’àmbit per excel·lència on s’han de desenvolupar les competències necessàries per  poder integrar-nos dins la societat amb garanties d’èxit i, actualment, les tecnologies ocupen un espai molt important, la qual cosa implica la necessitat de dominar-les.

D’aquesta manera, i centrant-me en el tema que ens ocupa, l’escola es veu obligada a implantar les TIC dins el context educatiu i aplicar-les dins els diferents àmbits d’actuació, d’entre els quals es destaca, en aquest cas, la rellevància de la comunicació amb les famílies.

Llegint un article de Mª Carmen Aguilar i Juan Leiva (2010) m’ha cridat l’atenció quan destaquen, sense incloure les TIC, que ja de per sí la comunicació i la col·laboració família – escola és molt reduïda destacant com a causa les diferents concepcions que tenen famílies i mestres sobre la infància i l’educació així com pel fet, per part d’ambdós agents, de no saber mantenir un diàleg.

Per la poca experiència que he pogut tenir durant les pràctiques, totes dues idees les he pogut percebre i la veritat és que generen molt malestar i es van alimentant negativament entre elles.

D’aquesta manera, es fa necessari treballar el camp de la comunicació dins l’escola perquè hem de pensar, com a mestres, que qui realment rep les conseqüències és l’infant i pel seu bon desenvolupament ens interessa que la seva educació sigui un projecte comú entre família i escola.

Per tant a més de treballar-ho cara a cara en el dia a dia, les TIC ens serveixen per abordar la comunicació en diferents àmbits (donar l’oportunitat per aprendre, fomentar la participació de les famílies, obrir a l’exterior tot allò que fa l’infant a l’escola, etc), a més de ser un aspecte que ja ens obliga a desenvolupar el currículum: «[...] Es esencial el diálogo, la comunicación y el establecer cauces y formas  de participación de las familias en el centro y de relación entre padres y educadores. En este sentido las tecnologías ofrecen nuevas posibilidades para que las familias obtengan y aporten información, por ejemplo, a través de las páginas Web de los centros escolares»
 [llegeix-ne més ...]